L'estenosi de la vàlvula aòrtica és en l'actualitat la valvulopatia o malaltia valvular més freqüent. Això es deu al fet que la causa més comuna és l'envelliment dels teixits que formen la vàlvula. L'augment de l'esperança de vida de la població que hem presenciat en les últimes dècades fa que atenguem cada vegada més pacients amb malalties de tipus degeneratiu o "per desgast".
Les vàlvules fan la funció de comportes al cor: permeten que la sang circuli en un sentit, evitant que reflueixi o retrocedeixi en sentit contrari. La vàlvula aòrtica permet que la sang passi del ventricle esquerre a l'aorta durant la sístole o contracció ventricular, i evita que torni a entrar al ventricle quan acaba aquesta fase. En condicions normals, està formada per 3 vels, valves o "portes".
Amb l'edat, en moltes persones la vàlvula perd flexibilitat, els vels s'engrosseixen, es calcifiquen i l'obertura es fa cada vegada més dificultosa. Aquest procés es veu accelerat si coexisteixen altres factors de risc cardiovascular, com el tabaquisme o el colesterol elevat. Quan el funcionament de la vàlvula es veu afectat per aquest procés parlem de "estenosi". Els pacients amb estenosi aòrtica degenerativa solen tenir problemes per sobre dels 70 anys. Però la malaltia també pot desenvolupar-se en persones més joves, que tenen anomalies congènites de l'estructura de la vàlvula, la més freqüent la vàlvula bicúspide. Aquestes vàlvules funcionen bé durant molts anys, però envelleixen amb més rapidesa, donant problemes habitualment a partir dels 50 anys.
Molts pacients estan asimptomàtics durant anys, fins i tot amb graus importants d'estenosi. És freqüent que es diagnostiqui la malaltia arran de l'auscultació d'un buf, un soroll anòmal en cor, causat en aquest cas per la turbulència que es genera en passar la sang a través de l'orifici valvular reduït. Altres pacients tenen símptomes, com dolor toràcic, dificultat respiratòria o desmais. La confirmació diagnòstica es durà a terme mitjançant l'ecocardiograma Doppler color, que permet estudiar amb gran detall la causa, la repercussió i la severitat de l'estenosi.
El tractament, quan cal, és fonamentalment quirúrgic, consistent a canviar la vàlvula danyada. En els últims anys s'han desenvolupat tècniques d'implant de vàlvules artificials per via percutània, a través d'una petita incisió en l'artèria femoral. En tot cas, la malaltia necessita un control cardiològic diari, que permet vigilar la progressió de la malaltia, detectar i tractar anomalies associades, i determinar el moment òptim de la intervenció: ni massa aviat -que suposaria córrer riscos innecesaris-, ni massa tard -que podria ocasionar seqüeles irreversibles -.
