L'obesitat i la diabetis tipus 2 (DM2) representa una seriosa amenaça per a la salut de la població mundial.
El grup internacional de treball en obesitat (IOTF) i l'Organització Mundial de la Salut (OMS) han definit l'obesitat com l'epidèmia del segle XXI per les dimensions adquirides al llarg de les últimes dècades, el seu impacte sobre la morbimortalitat, la qualitat de vida i la despesa sanitària. Causa o empitjora un gran nombre de problemes relacionats amb la salut: diabetis, malaltia coronària, hipertensió i determinats tumors. S'associa amb major risc de mortalitat cardiovascular, major prevalença d'alteracions psicopatològiques i disminució de l'esperança de vida.
L'obesitat és una malaltia que sol iniciar-se en la infància i l'adolescència, i que té el seu origen en una interacció genètica i ambiental, sent més important la part ambiental o conductual. Canvis en l'estil de vida cap a un major sedentarisme i el consum d'aliments fast-food condueixen a un desequilibri entre la ingesta i la despesa energètica. Es caracteritza per una excessiva acumulació de greix corporal i es manifesta per un excés de pes i volum corporal.
L'obesitat en la infància, sobretot en la segona dècada de la vida, és un potent predictor de l'obesitat en l'adult. Ara, amb l'augment creixent de nens que són recentment diagnosticats amb DM-2 tipus 2 relacionada a obesitat, paral·lelament augmenta la incidència de casos de síndrome metabòlica, que és una complexa condició lligada a l'obesitat amb característiques clíniques que inclouen la resistència a la insulina, dislipidèmia i hipertensió arterial. La síndrome metabòlica mostra associació amb l'augment de risc de la malaltia cardiovascular, que és una última instància, el responsable de bona part dels casos de defunció per DM-2. Aquesta escala és causa de l'augment en les taxes d'obesitat infantil, ja que fins fa poc la DM-2 es va considerar una malaltia de l'etapa adulta.
A Espanya la prevalença d'excés de pes està augmentant de forma important en els últims anys i en l'actualitat arriba aproximadament al 26,3% de la població entre 2 i 24 anys, al 54,7% de la població entre 25 i 64 anys , i al 35% de la població major a 65 anys.
Les múltiples complicacions de l'obesitat revisades en l'apartat anterior demostren que té importants repercussions per a la salut i, per tant, ha de ser considerada una malaltia susceptible de tractament. Si bé ara per ara no es disposa d'un tractament curatiu per a l'obesitat, hi ha forta evidència científica que les reduccions de pes, fins i tot moderades, s'associen amb importants beneficis en termes de salut i de qualitat de vida, i poden ajudar no solament a controlar les malalties que empitjoren amb l'obesitat sinó també a disminuir la probabilitat de desenvolupament d'aquestes malalties en els individus amb sobrepès o obesitat.
