Què és una colostomia?
Una colostomia és una apertura creada quirúrgicament a l’intestí gros (colon) a travès de la paret abdominal. La part de l’intestí que sobresurt de l’abdomen es coneix com “estoma”. Si s’aboca l’intestí prim s’anomena “ileostomia”.
L’estoma no està cobert de pell, sino de mucosa, aquesta mucosa no té terminacions nervioses i per tant no causa dolor.
La femta es recull en un dispositiu que garantitza l’estanquitat, conegut popularment com “la bossa”.
Quan es realitza una colostomia?
Es realitza una colostomia amb l’objectiu d’aconseguir l’evacuació de la femta, sobretot si existeix un obstacle digestiu subjacent, per a deixar en repòs el segment intestinal restant o per a protegir una sutura intestinal.
Quants tipus de colostomies existeixen?
Existeixen numeroses variants de colostomies segons la causa per a que es realitza, en tot moment el cirurgià escull quina és la millor opció per al pacient. Poden ser colostomies temporals o definitives. Algunes estan a la dreta i altres a l’esquerra de l’abdomen.
Com es cuiden les colostomies?
Com no existeix un únic tipus de colostomia tampoc no existeix una única forma de cuidar la colostomia.
Existeixen unes consideracions comuns com són:
- L’estoma es renta amb aigua tèbia, sabó neutre i esponja suau, amb moviments circulars.
- Secar amb una tovallola suau o paper de cel·lulosa, sense fregar. No és aconsellable l’assecador.
- Fóra de casa es poden utilitzar tovalloletes netejadores.
- Es millor retallar el pèl al seu voltant per a què el dispositiu s’adhereixi correctament.
- Es pot dutxar amb bossa o sense ella.
- La colostomia no impedeix cap activitat essencial per a la vida diària.
- Poden trobar moltes més recomanacions sobre les ostomies i les seves cures a www.ostomiaprofesional.com
És necessari portar un seguiment de les colostomies?
El percentatge de colostomies realitzades no ha parat de disminuir en les dues últimes dècades i en molts casos es realitzen de forma temporal.
Malgrat tot, es poden presentar complicacions entre un 10 a 60% dels casos, segons les característiques del pacient i de la malaltia causal o per les cures realitzades. Es divideixen en precoces si estan pròximes al postoperatori (hemorràgia o infecció) i tardane (eventració o hernia, prolapse o estenosi) que es poden presentar al cap de mesos de l'operació.
Un seguiment adequat i periòdic per la infermera estoma terapeuta i pel cirurgià ajudarà a la prevenció de l’aparició de complicacions.
