Exploració amb l'oftalmoscopi del pol posterior i el fons de l'ull, que permet observar l'interior del globus i les estructures retinianes.

El fons de l'ull és la part posterior de la superfície interna de la retina. En estat normal, ofereix una coloració vermella ataronjada, més fosca en els individus bruns i més clara en els rossos per efecte d'una pigmentació més o menys abundant en l'epiteli de la retina i de la coroide.
L'exploració oftalmoscòpica comença per la papil·la òptica, que destaca en forma d'un disc circular o ovalat d'un color blanc rosat, envoltada per l'anell escleral de color blanc. Les artèries de la retina presenten un color vermell clar, són més fines que les venes i de direcció més rectilínia, mentre que les venes són més fosques, amples i notablement flexuoses. Un procediment que permet optimar la visualització dels vasos retinals és l'angiografia de fluorescència.
En el costat temporal de la papil·la hi ha la màcula lútia, en forma d'una taca circular fosca, pigmentària, en el centre de la qual pot observar-se un punt més clar que correspon a la fòvea central (reflex foveolar).
Entre les malalties objectivables amb l'examen del fons ocular, destaquen l'oclusió de l'artèria central de la retina, l'oclusió de la vena central de la retina, l'arteriosclerosi, la hipertensió arterial, la retinopatia diabètica, diverses hemopaties, l'edema papil·lar i la neuritis òptica *.

Si feu servir lents de contacte, procureu no posar-vos-les en les 24 hores prèvies a la prova.

(*) Font: Diccionari Enciclopèdic de Medicina. © Enciclopèdia Catalana, SA. 1997-2012.