La tuberculosi és una malaltia infecto-contagiosa produïda pel bacil de Koch o Mycobacterium tuberculosis. Pot afectar diferents òrgans, però en un percentatge molt elevat afecta els pulmons.
És una malaltia de declaració obligatòria. La incidència de la malaltia ha augmentat considerablement a tot el món, i Espanya és un dels països amb major incidència.
Tot i que pot afectar a tota la població, té especial incidència en aquests grups de risc:
• nens,
• malalts d’edat avançada,
• malalts immunodeprimits (VIH),
• malalts amb malalties concomitants com la diabetis,
• malalts en tractament de quimioteràpia.
Es contagia principalment a través de les gotes que s’expulsen quan tossim o esternudem, en les que està present el bacil de Koch.
Símptomes
En les fases inicials, la malaltia pot no presentar cap simptomatologia.
En fases més avançades pot mostrar diferents símptomes depenent dels òrgans afectats, però majoritàriament es pot donar: tos, febre, dolor toràcic, pèrdua de pes, esputs amb sang i astènia o cansament.
Diagnòstic
En cas de sospita, el primer que s'hauria de fer és una radiografia de tòrax o TAC toràcic. El diagnòstic definitiu es farà aïllant el bacil de Koch en un cultiu de l’esput.
En alguns casos, quan el malalt no expectora, s’ha de fer una broncoscòpia per a obtenir la mostra a analitzar. Quan hi ha líquid a la pleura convé fer una biòpsia pleural.
El test de Mantoux, també anomenat PPD o prova de la tuberculina, té algunes indicacions, tot i que en el 20% dels casos pot donar falsos positius (en cas d'haver estat vacunat amb la BCG o vacuna de la tuberculosi) i falsos negatius en malalts immunodeprimits.
Tractament
Hi ha diversos protocols de tractament. El més habitual avui dia es fa en tandes curtes de 6 mesos, els dos primers amb quatre fàrmacs (isoniazida, rifampicina, etambutol i pirazinamida) i els 4 mesos següents amb dos fàrmacs (isoniazida i rifampicina).
En cas de resistència, o bé en malalts immunodeprimits o localitzacions extra-pulmonars, es pot fer una combinació d’altres fàrmacs o tractaments més prolongats.
Sempre és convenient fer un estudi dels contactes (familiars que conviuen amb el pacient), que en alguns casos es fa extensiu a altres persones de l'entorn proper.
És important saber que, desprès de 15 dies de començar el tractament, el pacient ja no és contagiós.
Pronòstic
Si es fa un diagnòstic en fase inicial i es fa el tractament correctament, el pronòstic és molt bo i la malaltia es sol curar.
Consells preventius
És important que us adreceu al vostre metge en cas de sospita de contacte amb la malaltia, especialment si heu notat algun dels símptomes exposats.
