Després de l’estiu o d’alguns dies de vacances on hem gaudit d’algun que altre tiberi, i d’un descans més llarg, és quan venen els remordiments per aquells quilos de més que hem guanyat.

Molts de nosaltres, dediquem poc temps a l’alimentació diària i preferim fer les coses amb rapidesa, sense esforç i amb resultats immediats. És quan decidim fer una “dieta miracle”, és a dir perdre el màxim pes possible amb el mínim temps i esforç possible, i sense que això ens afecti d’alguna manera a la nostra salut. Però... ja sabem que els miracles no existeixen. Les “dietes miracle”, moltes vegades difoses per mitjans de comunicació o revistes de moda, es caracteritzen per les escasses calories que aporten i poden conduir a: manques de vitamines i minerals, alteracions del metabolisme, inclús a una monotonia, que les fa difícils de seguir en el temps. Poden ser perilloses per a la salut.

Davant aquesta situació propera al dejuni, l'organisme pot reaccionar, compensant la falta d'energia rebuda a través de l'alimentació, amb una destrucció de les proteïnes corporals com a font alternativa d'energia, el que provoca una pèrdua de massa muscular: això pot interpretar-se erròniament com èxit del règim escollit ja que al pujar-se a la bàscula s'observen pèrdues de pes espectaculars, però no s'ha perdut teixit gras, sinó teixit muscular que és molt ric en aigua, amb el que s'elimina molt líquid en la primera fase del seguiment de la dieta .

Un problema afegit d'aquestes “dietes miracle” és que afavoreixen una recuperació molt ràpida del pes perdut (efecte “rebot” o “io-io”). La tendència a la recuperació del pes es produeix perquè les situacions de dejuni engeguen potents mecanismes nerviosos i hormonals que s'oposen a la pèrdua de pes: major estalvi energètic i increment de la gana. Aquests mecanismes condueixen a una ràpida recuperació del pes perdut quan es torna a menjar de la forma habitual, inclús en alguns casos pot aparèixer picoteig important, ansietat exagerada per menjar, i algun trastorn per afartaments. Exemples clars d’aquest tipus de dietes són la dieta Atkins o la dieta del Dr. Montignac, la Dieta Dukan o simplement la dieta de la fruita (2 dies sencers menjant fruita), i un llarg etcètera de noms.

En resum, les “dietes miracle”, encara que aconsegueixen que el pes disminueixi a curt termini, constitueixen un risc per a la salut ja que poden:

1. Provocar deficiències de proteïnes, vitamines i minerals per la falta de consum amb els aliments.
2. Produir efectes psicològics negatius.
3. Afavorir l'efecte “rebot” o “io-io”.
4. A l'abandonar aquestes dietes, les persones que les segueixen, no han après a menjar saludablement i tornen als hàbits anteriors.

La millor manera per perdre pes, és fent les coses bé, sense presses, ser constants i reeducar els nostres hàbits amb la finalitat d'aprendre a menjar de forma saludable i equilibrada i realitzar activitat física amb regularitat.

Per a més informació podeu consultar la web de l’Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición
http://www.aesan.msc.es/aesa/web/AesaPageServer?idpage=89&idcontent=7239