La Diabetis Mellitus tipus 2 (DM2) és una malaltia complexa deguda al dèficit de secreció d’insulina i a l'augment de la resistència perifèrica a l’acció de l’hormona, que ocasiona hiperglucèmia i condueix a l’aparició de complicacions microvasculars i macrovasculars.

Un mal control de la glucèmia n'augmenta les complicacions. El control estricte dels factors de risc cardiovascular és essencial per disminuir l'aparició d'aquestes complicacions i la mortalitat. La incidència de complicacions microvasculars i macrovasculars s'ha demostrat que es pot reduir, amb control rigorós, en més del 50% dels pacients de risc.

La principal causa de mort en els pacients diabètics és la malaltia cardiovascular. La DM2 incrementa el risc de malalties coronàries al doble en els homes i quatre vegades en les dones, respecte a la població no diabètica.

Símptomes

1. Sensació de cansament.
2. Set excessiva.
3. Pèrdua de pes, sense deixar de tenir gana.
4. Micció freqüent i abundant.

Diagnòstic, detecció precoç i prevenció de la diabetis

Un nombre important de diabètics fa vida normal sense arribar a diagnosticar la malaltia, degut a què aquesta inicialment dóna pocs símptomes.

Per al diagnòstic de DM2 calen almenys dues determinacions de glucèmia basal ≥ 126 mg/dl en plasma venós, desprès de 8 hores en dejú i repòs nocturn.

S’ha proposat recentment la utilització de l’HbA1c com a criteri diagnòstic. Un valor superior a 6,5 seria diagnòstic de diabetis, mentre que un valor entre el límit superior de la normalitat i 6,4 es consideraria prediabetis.

Tractament

Modificació dels estils de vida

1. Exercici físic. Es pot caminar ràpid. És un bon exercici, molt apropiat i gairebé a l’abast de tothom.
2. Alimentació. La dieta mediterrània, amb petites modificacions, pot ser un bon exemple d’alimentació equilibrada.
   1. Els hidrats de carboni (45-60% de l’energia total diària) han de ser principalment d’absorció lenta (pa, patates, arròs, llegums i pasta italiana. Consumiu preferiblement pa integral). S’hauria de limitar la fruita a un màxim de tres peces mitjanes repartides al llarg del dia, principalment després dels àpats.
   2. Les proteïnes (15-20% del total calòric diari) han de provenir preferiblement del peix i d’aliments d’origen vegetal.
   3. En el consum de greixos (20-30% del total calòric diari), s’ha de limitar la ingesta de colesterol i de greixos saturats.
   4. Cal consumir preferentment lactis desnatats o semi-desnatats. S’ha d’incrementar el consum de fibra soluble.
   5. Cal limitar el consum d’alcohol.
   6. En pacients hipertensos, s’ha de limitar el consum de sal.
   7. Cal revisar la quantitat de sucres en els aliments elaborats comercialment.

Modificació dels factors de risc cardiovascular

1. Hipertensió: s’aconsella un objectiu de control de la PA <130/80 mmHg.
2. Dislipèmia.
3. Obesitat.
4. Tabac. Cal aconsellar a tots els pacients que deixin de fumar. No estan contraindicats els fàrmacs per a la deshabituació tabàquica.

Tractament farmacològic

Si amb les modificacions de l’estil de vida no s’assoleix un control glucèmic adequat als 3-6 mesos, s’hauria de prescriure un fàrmac oral.

Si el pacient no està controlat adequadament amb un fàrmac oral, s’ha d’associar a aquest un segon fàrmac amb un mecanisme d’acció diferent, per aprofitar el seu efecte sinèrgic.

Si no s’aconsegueix un bon control, es pot afegir una dosi nocturna d’insulina o un tercer fàrmac oral.

Complicacions

Complicacions cròniques

1. Envelliment de les artèries.
2. Retinopatia diabètica.
3. Nefropatia diabètica amb el risc de patir insuficiència renal i en algunes ocasions requerint tractament amb diàlisi.
4. Neuropatia diabètica per afectació del sistema nerviós amb pèrdua de sensibilitat (principalment a les cames i als peus), aparició de llagues i disminució de la potència sexual en l'home.
5. Disminució de les defenses immunitàries.
6. Disminució de la fertilitat en la dona.

Complicacions agudes

1. Cetoacidosi. Es manifesta quan hi ha un excés de glicèmia a la sang, augmentant la necessitat d’orinar i beure. Hi ha deshidratació i aparició de cossos cetònics a l'orina amb la progressiva acidificació de la sang. El grau més alt és el coma diabètic. Pot ser deguda a un mal tractament o a la presencia d'una malaltia afegida (infeccions, traumatismes, intervencions quirúrgiques, …).
2. Hipoglucèmia. És una baixada brusca del nivell de sucre a la sang que es pot manifestar amb sudoració, tremolor, cansament intens, desorientació i, si no es tracta, inclús amb convulsions i pèrdua de consciència. Pot ser deguda a ingesta insuficient, excés de medicació o activitat física excessiva.