La diabetis és una malaltia heterogènia que es caracteritza per un augment dels nivells de glucosa en sang causada per un defecte en l'acció i/o secreció d'insulina. Els dos tipus de diabetis més freqüents són la diabetis mellitus tipus 1 (DM1) i la diabetis mellitus tipus 2 (DM2), encara que també existeixen altres tipus de diabetis menys freqüents que poden ser hereditàries, associades a fàrmacs o altres malalties coexistents. Hi ha una diabetis que apareix durant la gestació que és la diabetis gestacional.
La DM2 és el tipus de diabetis més freqüent i constitueix un 90% dels diagnòstics de diabetis. Aquest tipus de diabetis ha presentat un increment important en els darrers anys, de forma paral·lela a l'augment de l'obesitat. Recentment s'ha publicat un estudi sobre la prevalença de la diabetis en la població espanyola(1), en el qual s'ha observat que un 30% de la població té algun tipus d'alteració en el metabolisme de la glucosa i que aproximadament un 13.8% dels espanyols tenen diabetis, si bé aproximadament la meitat ho desconeixen. La presència de diabetis augmenta amb l'edat, amb l'obesitat i amb la falta d'exercici físic.
Diagnòstic
El diagnòstic de diabetis es basa en la demostració de nivells alts de glucosa en sang, i es pot fer de diverses maneres. Podem dir que una persona és diabètica si els nivells de glucosa en dejú són iguals o superiors a 126 mg/dl, o 200 mg/dl en una anàlisi realitzada en qualsevol moment o després d'una sobrecàrrega oral de glucosa. Recentment també s'ha introduït un nou criteri, que és la determinació d'hemoglobina glicosilada (HbA1c). Aquest paràmetre ens permet conèixer el nivell mitjà de glucosa corresponent aproximadament als 3 mesos previs a la seva determinació. Nivells d'HbA1c iguals o superiors a 6,5% també poden ser considerats diagnòstics de diabetis. Totes aquestes determinacions requereixen una confirmació i/o la presència de símptomes associats.
Els símptomes més característics de la diabetis són la poliúria, la polidípsia i la pèrdua de pes. La manca d'insulina fa que la glucosa no pugui ser utilitzada per l'organisme i s'elimini en l'orina acompanyada d'aigua. Això provoca una pèrdua de pes per la pèrdua de calories, i que augmenti la quantitat d'orina (poliúria) i la set (polidípsia). No obstant això, no totes les persones que tenen diabetis tenen símptomes, ja que perquè la glucosa s'elimini en l'orina, els nivells de sucre han d'estar francament elevats.
A més de les complicacions pròpies de la diabetis, les persones amb DM2 presenten el doble de possibilitats de desenvolupar una malaltia cardiovascular quan les comparem amb la població general, fins i tot quan s'ajusta per l'edat, el consum de tabac, l'índex de massa corporal i la tensió arterial(2). Al voltant de 2/3 dels pacients amb DM2 continuen morint per malaltia coronària o un accident vascular cerebral, fins i tot utilitzant estratègies dirigides a reduir el risc com el control de la tensió arterial, disminuir el nivell de colesterol i els nivells de glucosa i l'abandonament l'hàbit tabàquic. Per aquest motiu, en aquest grup de pacients s'intenta cada cop ser més exigents en relació al grau de control de tots els factors de risc cardiovascular, a més de la pròpia diabetis.
Control i tractament
En els darrers anys s'han produït grans avenços en el control i en el tractament de la diabetis. La generalització en l'ús de reflectòmetres que permeten la determinació dels nivells de glucosa en sang pel mateix pacient, han aparegut noves insulines que permeten optimitzar el control amb menor risc d'hipoglucèmia, s'han introduït nous grups terapèutics que permeten augmentar l'arsenal disponible per abordar el tractament de la diabetis d'una forma individualitzada, i fins i tot s'està utilitzant la cirurgia bariàtrica per millorar el control o fins i tot revertir la malaltia.
No obstant això, no podem oblidar que la realització d'una dieta adequada i la millora en els hàbits d'estil de vida i el control dels factors de risc cardiovascular continuen jugant un paper central, no només en el tractament d'aquesta malaltia, sinó també en seva prevenció.
Més informació
Amb ocasió del Dia Mundial de la Diabetis, a continuació us oferim unes fitxes publicades per la Fundació per la Diabetis, que formen part d'una campanya de sensibilització en torn a la malaltia, i que us poden ajudar a entendre aspectes parcials com el control de la glucèmia, la cura dels peus o la importància de l'esport com a part del tractament integral:
• 6 Claus sobre els hidrats de carboni en la diabetis (Fundació per la Diabetis i DiaBalance).
• La importància de l'esport per a prevenir i tractar la diabetis.
• El peu diabètic y les seves atencions bàsiques.
• La integració dels nens amb diabetis a l'escola.
[1] F. Soriguer, A. Goday, A. Bosch-Comas, E. Bordiú, A. Calle-Pascual, R. Carmena, R. Casamitjana, L. Castaño, C. Castell, M. Catalá, E. Delgado, J. Franch, S. Gaztambide, J. Girbés, R. Gomis, G. Gutiérrez, A. López-Alba, M. T. Martínez-Larrad, E. Menéndez, I. Mora-Peces, E. Ortega, G. Pascual-Manich, G. Rojo-Martínez, M. Serrano-Rios, S. Valdés, J. A. Vázquez i J. Vendrell, “Prevalença de la diabetis mellitus i la regulació de la glucosa alterada a Espanya: l'estudi Esta dirección de correo electrónico está siendo protegida contra los robots de spam. Necesita tener JavaScript habilitado para poder verlo.”, Diabetologia, vol. 55, no. 1, pp. 88–93, gener 2012.
[2] Emerging Risk Factors Collaboration, N. Sarwar, P. Gao, S. R. K. Seshasai, R. Gobin, S. Kaptoge, E. Di Angelantonio, E. Ingelsson, D. A. Lawlor, E. Selvin, M. Stampfer, C. D. A. Stehouwer, S. Lewington, L. Pennells, A. Thompson, N. Sattar, I. R. White, K. K. Ray i J. Danesh, “La diabetis mellitus, la concentració de glucosa en sang en dejú i el risc de malaltia vascular: una metaanàlisi en col·laboració de 102 estudis prospectius”, Lancet, vol. 375, no. 9733, pp. 2215–2222, juny 2010.
