Prova diagnòstica no invasiva que detecta, mitjançant ultrasons, la possible presència de tumors, alteracions urològiques, etc.

L'ecografia és una tècnica de diagnòstic per la imatge fonamentada en la visualització d'estructures del cos per mitjà de l'enregistrament de les ones rebudes per reflexió de les ones ultrasòniques dirigides cap a l'interior dels teixits. El mètode permet diferenciar el component líquid, sòlid o mixt d'una massa i, d'aquesta manera, coneixent prèviament el patró ecogràfic de cada òrgan, hom pot distingir les variacions patològiques de l'òrgan estudiat. Constitueix una prova diagnòstica àmpliament usada en les afeccions del fetge, vies biliars, pàncrees, ronyons, bufeta urinària, úter i annexos, pròstata, testicles, cor, aparell locomotor, mames, tiroide, etc. A part de la modalitat convencional o externa, modernament s'han generalitzat tècniques ecogràfiques endocavitàries: endovaginal, endorectal, endoscòpia digestiva, intraoperatòria i, fins i tot, intravascular. És usada també com a guia de procediments intervencionistes: biòpsies, drenatges.

Per a l'exploració de la pròstata, la modalitat més precisa és la transrectal, indicada per resultats elevats de PSA o si es palpa una pròstata més gran del normal amb un tacte rectal. També es pot fer servir en el guiatge de puncions per a l'obtenció de biòpsies de teixit prostàtic.

El procediment s'ha de fer amb la bufeta plena i el recte net, per la qual cosa prèviament cal aplicar un enema i beure aigua en abundància.