L'estudi de les malalties digestives és diferent en cada pacient, en funció del tipus de molèsties que presentin. Bàsicament consta d'una història clínica detallada que orientarà sobre el tipus de malaltia existent i d'unes exploracions complementàries que acabaran donant el diagnòstic.

Entre les exploracions complementàries, destaquen l'analítica convencional, les proves d'alè, la radiologia convencional, l'ecografia abdominal, la gastroscòpia, la colonoscòpia i, en alguns casos, la ressonància magnètica i el TAC.

L'ecografia abdominal -mitjançant ultrasons i sense cap efecte secundari per al pacient- permet estudiar el fetge, la vesícula, el pàncrees, la melsa i els ronyons. Qualsevol malaltia que alteri la morfologia d'aquests òrgans podrà ser diagnosticada.

L'endoscòpia digestiva actualment es fa sota sedació -si no hi ha cap malaltia que ho contraindiqui-, sense que el pacient noti cap molèstia. La Unitat d'Endoscòpia Digestiva és l'encarregada de programar i realitzar aquest tipus de proves, en coordinació amb les especialitats que les poden prescriure o les que poden dur a terme el posterior tractament, quan s'escau.

La gastroscòpia únicament requereix que el pacient estigui unes hores sense menjar. Una vegada sedat, s'introdueix l'endoscopi per la boca per estudiar l'esòfag, l'estómac i el duodè. És una pràctica habitual prendre'n una mostra per fer-ne una anàlisi, que permetrà determinar el tipus de gastritis, la presència de bacteris a l'estómac o l'existència d'intolerància a algun aliment, com el gluten.

A la colonoscòpia -també sota sedació-, el pacient necessita una preparació prèvia, avui dia bastant suportable, perquè l'intestí estigui net per permetre que s'examini. L'exploració permet l'estudi del recte, el còlon i, en alguns casos, els últims trams de l'intestí prim. És freqüent trobar-hi pòlips, en aquest cas es practica una polipectomia en el mateix acte.

Les colonoscòpies actualment es practiquen en moltes ocasions per descartar la presència de càncer de còlon o de lesions precanceroses en el grup de persones que es consideren de risc; d'aquesta manera, s'ha millorat el pronòstic de la malaltia.