En primer lloc pensa que, tant tu com el teu nadó, us heu d'adaptar a una situació nova. Ell ha de fer familiars les olors, els sorolls... els seus germanets... i tu has de ser prou "astuta", per a què l'arribada d'aquest "primor" no modifiqui la teva serenitat, la teva "temprança". Intenta organitzar-te a poc a poc. Si aconsegueixes planificar tota una estratègia de batalla, és possible que surtis victoriosa i molt airosa del combat. Que no fallin els ànims! La depressió del post-part ha de ser la teva aliada, però no pas la teva amiga; has de fer-la fora...

En segon lloc, jo et recomanaria apartar del teu entorn totes aquelles conselleres (anomenades àvies, mares polítiques, sogres, cunyades, veïnes...) que, amb les ganes de donar-te un cop de ma, el que fan és posar nervioses les teves neurones, passant tu de ser una noia espavilada a una noia completament "forassenyada". Pensa que el teu millor assessor tècnic i entrenador físic, en aquestes circumstàncies d'angoixa, és el teu pediatre.

En tercer lloc, no t'oblidis de què "el teu" no ha estat una malaltia sinó, com deien les nostres rebesàvies, un regal del cel; per tant, allò del període de "convalescència" ha de convertir-se en un temps de "post-vacances", després del qual ens serà més fàcil reincorporar-nos a la feina. Prohibides les delegacions de les nostres obligacions als nostres tutors (la nostra mare, la nostra sogra, les àvies o bé altres persones voluntarioses).

En quart lloc, no has de deixar de banda que t'has d'esforçar en recuperar la teva esvelta figura... o no tan esvelta. Recorda que tan important és la salut del teu fill com sentir-te bé tu, tant internament com externa. Si és precís, organitza un horari per a acudir a un gimnàs (encara que la teva vocació amb l'art dels abdominals la perdessis abans de fer la teva primera comunió!).

En cinquè lloc, recorda que al teu costat hi ha el teu col·laborador en aquesta "àrdua tasca nova", no pots descuidar que la seva capacitat és igual o millor que la teva (bé, en algunes ocasions). Rendeix-te als seus encants i deixa-li sentir què significa ser pare... No desesperis si en el primer intent es retira. De ben segur que es presentarà una segona oportunitat... Que s'aixequi per la nit quan soni el plor punyent del vostre "successor". No ets tu l'única responsable del fruit del vostre amor...

En sisè i últim lloc, tan sols recordar-te que el teu fill serà el reflex de totes les vostres inquietuds... i per a això estem nosaltres, els pediatres.
Sempre tindrem cura dels vostres fills.