En els darrers anys, la podologia ha avançat molt en el camp de la biomecànica del peu. Gràcies a tots els estudis clínics que s’han efectuat, s’ha pogut comprovar que el peu és com el darrer extrem de la cadena òsteomuscular de les extremitats inferiors. El seu comportament —tant en les activitats estàtiques com dinàmiques— influirà en la resta de segments: turmell, genoll, maluc i columna. D’aquí la importància dels nostres peus a l’hora d’aconseguir l’equilibri en el nostre cos. Només que un sol peu presenti una alteració biomecànica, les repercussions es propagaran en cadena i afectarà a la resta del sistema òsteomuscular.

El 80% dels problemes i dolors al peu té un origen mecànic. Cada dia sotmetem el peu a milers d’impactes repetitius en les nostres activitats quotidianes. És normal que apareguin al nostre peu, i a l’extremitat inferior, dolors i molèsties per sobreesforç, sobrepressió o per augment de la tensió mecànica de les estructures. A totes aquestes alteracions se les anomena “Problemes d’Origen Mecànic” (POM).

La biomecànica és la disciplina científica que estudia el comportament mecànic humà a través de mètodes d’enginyeria. El podòleg és un professional sanitari amb preparació en la biomecànica del peu i extremitat inferior i és el professional indicat per a l’avaluació i tractament dels POM.

Un mètode de tractament dels POM són les ortesis funcionals, consistents en plantilles efectuades previ estudi biomecànic rigorós, l’objectiu del qual és detectar i corregir la funció anormal del peu durant la marxa o les activitats esportives, aplicant els coneixements en cinètica i cinemàtica en el moment de dur a terme l’exploració clínica. Per això l’estudi biomecànic reprodueix l’activitat diària habitual del pacient, i es considera tant l’estàtica com la dinàmica.

Per a dur a terme una bona exploració que permeti establir un correcte diagnòstic i posteriorment aplicar el pla de tractament més adequat, és necessària la combinació de dos aspectes primordials: d’una banda, els coneixements clínics adquirits gràcies a la formació i a l’experiència, i de l’altra, els instruments d’anàlisi a utilitzar —podoscopis, plataformes de pressions i forces, videofilmació, etc.—, que permetin aconseguir, amb la màxima precisió, la detecció dels punts a tractar a cada tipologia de pacient.