La fibril·lació auricular és l’arrítmia cardiaca sostinguda més freqüent, la que ocasiona més consultes especialitzades i la que en xifres absolutes ocasiona més complicacions. Encara que algunes persones joves la pateixen, és una arrítmia característica de persones que han superat la cinquena dècada de la vida. En l’àmbit de la Cardiologia es reconeix que es tracta d’una autèntica epidèmia: es calcula que aproximadament una de cada quatre persones de més de 40 anys patirà aquest problema al llarg de la seva vida.
A més de conseqüències sobre la qualitat de vida dels pacients, la fibril·lació auricular pot ser el desencadenant de complicacions greus, la més temuda de les quals és l’accident cerebrovascular isquèmic (ictus). L’estancament de la sang a les aurícules, junt amb altres factors acompanyants, facilita la formació de coalls, que poden desprendre’s i passar a la circulació. De fet, sabem que aquesta arrítmia és responsable de més del 30% dels ictus. Per a prevenir aquesta complicació, molts pacients amb fibril·lació auricular necessiten prendre un tractament anticoagulant o antiagregant. Els metges que tractem la fibril·lació disposem d’escales que permeten determinar de forma bastant acurada aquells pacients que tenen més risc de patir un ictus relacionat amb l’arrítimia, i així podem recomanar aquests tractaments a qui realment els necessita.
Donat el gran impacte sanitari de la malaltia s’estan duent a terme grans esforços de recerca per a conèixer l’epidemiologia de l’arrítmia, nous tractaments antiarrítmics, procediments que intenten la curació de l’arrítmia i nous tractaments anticoagulants. En l’actualitat disposem de tractaments anticoagulants de provada eficàcia i amb els que hem acumulat molts anys d’experiència. El més conegut d’ells és el Sintrom®. Tot i que bona part dels pacients que prenen aquest fàrmac estan ben protegits, el nombre d’inconvenients és considerable.
Un nou grup de fàrmacs anticoagulants estarà aviat disponible per a pacients amb fibril·lació auricular i risc elevat d’ictus. Algun d’ells ja ha estat aprovat en altres països per a prevenir embòlies en pacients amb fibril·lació, i aviat esperem que estigui disponible al nostre país. En els estudis realitzats amb un nombre molt elevat de pacients amb aquesta arrítmia, aquests medicaments van demostrar ser com a mínim tan eficaços com els anticoagulants orals actuals per a prevenir embòlies, amb un risc menor de complicacions hemorràgiques greus. A més de la seguretat, aportarà grans avantatges respecte dels anticoagulants tradicionals, com la utilització d’una dosi estable, el fet de que no precisarà controls freqüents de coagulació, i que el nombre d’interaccions amb aliments o medicaments serà molt inferior.
Aquest és un dels avenços més importants en el tractament de les malalties cardíaques en els darrers anys. Com sempre que apareixen nous tractaments, caldrà ser prudent en la seva utilització, i determinar amb l’experiència quins són els pacients que poden obtenir-ne el màxim benefici. Paral·lelament, la prevenció i la identificació precoç dels problemes de salut són els pilars fonamentals per a evitar les conseqüències i complicacions de les malalties.
