L’insomni és la dificultat d’iniciar o mantenir el son. També pot consistir a despertar-se massa aviat o en tenir sensació d’haver descansat poc durant la nit.

L’insomni es manifesta amb sensació de cansament i dificultat per concentrar-se o memoritzar. Pot produir mal humor, falta de motivació, mal de cap, símptomes gastrointestinals i, fins i tot, pot facilitar accidents laborals o de trànsit.

Per diagnosticar un insomni es requereix un mínim d'un mes de durada dels símptomes, sempre i quan aquests símptomes apareguin en un ambient adequat per dormir.

En ocasions als pacients insomnes se’ls realitza un estudi complet del son que s’anomena polisomnografia nocturna. Aquest estudi consisteix en el registre de les diferents variables fisiològiques que caracteritzen el son. Es tenen en compte dades com l'activitat bioelèctrica cerebral, el ritme cardíac, el to muscular, els moviments oculars i respiratoris, la saturació d’oxigen de la sang i els moviments de les cames. Aquestes dades permeten descriure el son del pacient durant la nit i detectar possibles anomalies.

La polisomnografia nocturna del pacient insomne mostra un retard de l'inici del son de més de 30 minuts i una disminució de les hores de son. A més, hi ha una disminució de les fases de son profund i un increment de les fases del son superficial i del temps necessari per entrar a la fase de son REM.

La polisomnografia nocturna no està indicada de forma rutinària en l’insomni però s’utilitza habitualment per descartar altres entitats que poden presentar símptomes similars, com és el cas de la síndrome de les apnees del son, la síndrome de les cames neguitoses o algunes parasòmnies com les que provoquen despertars violents.

També es recomana realitzar una polisomnografia quan falla el tractament farmacològic o la teràpia psicològica.

La polisomnografia té especial importància en dos subtipus d’insomnis: l’insomni paradoxal i el psicofisiològic.

L’insomni paradoxal consisteix en una percepció anòmala del son. És a dir, els pacients tenen sensació de dormir molt poc però objectivament no s’observen trastorns evidents del son. En aquests pacients no s’observen alteracions importants en el polisomnograma nocturn tot i que els pacients refereixen haver dormit poc o gens durant la nit de l’estudi.

L’insomni psicofisiològic és la cronificació d’un insomni que ha estat desencadenat per un succés concret però que es manté per fenòmens perpetuadors. En aquest context, el dormitori pot actuar com a factor perpetuador de l’insomni, i el polisomnograma nocturn pot mostrar el “fenomen invertit de la primera nit”, on el pacient presenta un son de bona qualitat en comparació al què té habitualment a casa.

Bibliografia bàsica
[1] Berry RB. «Fundamentals of Sleep Medicine». Elsevier, 2012.
[2] Mattice C, Brooks R i Lee-Chiong T. «Fundamentals of sleep technology». LWW, 2a edició, 2012.
[3] Bastien CH. «Insomnia: Neurophysiological and neuropsychological approaches». Neuropsychology Review. 2011;21(1):22-40.