La síndrome del piriforme, també anomenada la síndrome del múscul piramidal, és una afectació del nervi ciàtic en el seu trajecte de sortida de la pelvis. El nervi ciàtic s'afecta just quan passa a prop del múscul piriforme. Aquest múscul actua com a rotador extern del maluc quan la cuixa està en extensió, i com a separador, o abductor, quan la cuixa està en flexió.

La síndrome del piriforme provoca una clínica de dolor a la natja o al maluc. També pot haver-hi dolor intens al seure i, a les dones, s'hi pot afegir un dolor associat amb el coit.

Es tracta d'una entitat controvertida que hi ha autors que consideren bastant freqüent, fins a un 8% dels pacients amb dolor ciàtic. Es creu que la inflamació del múscul piriforme podria irritar la coberta del nervi ciàtic (l'epineuri) o comprimir el propi nervi contra els ossos de la pelvis. S'han descrit diverses situacions que podrien facilitar aquest dany nerviós com les anomalies vasculars (pseudoaneurismes d'artèria glútia inferior o malformacions arterio-venoses) o les variants anatòmiques del mateix nervi ciàtic o del múscul piriforme.

El diagnòstic de la síndrome del piriforme es realitza després d'excloure altres causes com la malaltia lumbosacra degenerativa, la bursitis trocantèrica, l'endometriosi o la infiltració tumoral del nervi ciàtic.

L'exploració mèdica consisteix en fer unes maniobres per contraure el múscul piriforme i valorar si aquestes provoquen dolor. La palpació de l'escotadura ciàtica sol ser dolorosa i pot haver-hi una alteració de la sensibilitat en la regió posterior de la cuixa. En ocasions, es pot trobar una atròfia aïllada del múscul Gluteus Maximus perquè el nervi ciàtic s'afecta en el segment comprès entre el nervi gluti superior i l'inferior.

L'electromiografia ajuda a objectivar la lesió del nervi ciàtic i a descartar altres afectacions nervioses. Sempre ha d'incloure l'exploració dels músculs glutis i la realització del reflex H, en repòs i després de realitzar una maniobra d'abducció del maluc. També és important explorar la musculatura paravertebral per descartar afectacions radiculars.

La síndrome del piriforme requereix d'un enfocament multidisciplinari on intervenen traumatòlegs, neuròlegs, anestesistes, neurofisiòlegs clínics, rehabilitadors i fisioterapeutes. Hi ha diverses opcions terapèutiques com els exercicis de fisioteràpia, l'aplicació d'utrasons o la injecció de toxina botulínica. Però la teràpia més habitual és la infiltració amb antiinflamatoris locals. En casos severs s'indica la descompressió quirúrgica del nervi ciàtic en el seu pas pel múscul piriforme.

Bibliografia bàsica
[1] V. E. Ortiz Sánchez, L. M. Charco Roca, A. Soria Quiles, E. Zafrilla Disla, y F. Hernandez Mira, «Síndrome piramidal y variaciones anatómicas como causa de dolor ciático insidioso», Revista Española de Anestesiología y Reanimación, 2014.
[2] R. J. Halpin y A. Ganju, «Piriformis syndrome: a real pain in the buttock?», Neurosurgery, vol. 65, n.º 4 Suppl, pp. A197-202, oct. 2009.

Imatge cortesia de Ambro / FreeDigitalPhotos.net