El bruxisme consisteix en tancar o fregar les dents de dalt amb les de baix de forma involuntària durant el son. És un trastorn del moviment que apareix predominantment durant el son superficial i està classificat dins dels trastorns del son anomenats parasòmnies.
El bruxisme és més freqüent durant la infància i adolescència amb una prevalença entorn del 12 i 15% respectivament. Amb els anys es va reduint la seva prevalença arribant a un 8% dels adults.
Existeixen una sèrie de factors que predisposen a patir bruxisme entre els que trobem l’estrès i l’ansietat, les anormalitats dentals o la mal oclusió mandibular.
Cal sospitar bruxisme quan apareixen símptomes de dolor orofacial o cefalea, o quan apareixen signes de gastat de queixals o d’hipertròfia del músculs que tanquen la mandíbula (com els masseters). També pensarem en el bruxisme en subjectes amb disfunció de l’articulació temporomandibular i en els que fallen en mantenir els implants dentals.
El bruxisme es diagnostica clínicament i en casos determinats mitjançant una polisomnografia nocturna complerta que ha d’incloure sempre:
- Un registre de àudio, per poder escoltar el so de rascat de les dents.
- Un registre de la musculatura de la masticació on s’observarà que es contrau de forma breu o sostinguda durant el son.
El tractament ha de ser individualitzat sol dirigir-se a intentar reduir l’estrès i l’ansietat, així com l’aplicació de tècniques de protecció dental, com les fèrules de descàrrega que s’apliquen durant la nit.
