Els anys de la puixança econòmica van comportar una realitat que s'estava constatant des de feia temps en la nostra societat: l'auge de la cirurgia estètica i la seva popularització.

Per fi, la cirurgia estètica es va posar a l'abast de tots i va deixar de ser una cosa exclusiva de rics i/o famosos. Com tot increment brusc, va comportar que els seus costos augmentessin més del que tocava, juntament amb l'aparició de molts centres i falsos especialistes.

Amb la crisi s'ha produït la punxada de la "bombolla de la cirurgia estètica", i com a efecte beneficiós hi ha hagut una moderació dels costos i la perniciosa aparició de la cirurgia "low cost".

Alguns centres de dubtosa qualitat i qualificació i tots els falsos especialistes, davant el descens del nombre de pacients, han iniciat una guerra de preus per tal de consolidar la seva quota de mercat. Aquests centres treballen al marge dels estàndards de l'expecialitat de la Cirurgia Plàstica, Estètica i Reparadora i poden exposar els pacients a greus riscos i danys irreversibles.

Una intervenció quirúrgica és un acte mèdic d'alt risc que ha de ser realitzat per un cirurgià expert en un medi hospitalari amb totes les garanties, utilitzant tots els recursos, mitjans i materials de màxima qualitat existents per tal de garantir la salut del pacient i el resultat de la cirurgia.

És obvi que, quan comencen a disminuir els preus per sota dels costos, això només suposa una disminució de la qualitat, de les garanties i del resultat.

No és èticament acceptable que l'obtenció de beneficis es posi per davant de la salut dels pacients, realitzant les intervencions quirúrgiques en centres no autoritzats o amb mitjans insuficients, realitzant les intervencions de manera ambulatòria per a estalviar un ingrés hospitalari, que dóna seguretat i tranquil·litat, evitant possibles problemes als pacients, o bé utilitzant implants de baixa qualitat o no homologats (pròtesis PIP o similars) per a ajustar el preu.

En medicina, i per al metge que la sent com una vocació, el benestar i la curació del pacient és el primer. La Cirurgia Plàstica, Estètica i Reparadora, com a especialitat mèdica, no s'ha d'apartar d'aquesta mateixa finalitat per motius purament econòmics. No s'hi val tot per guanyar diners. La salut és primordial.

Com en moltes altres ocasions, cal vigilar, perquè el barat pot sortir molt car.