Esteu aquí

Inici » Els procediments

Reconstrucció després de càncer de mama

Reconstrucció després de càncer de mama

Procediment Terapèutic

Què és una reconstrucció de la mama?
Qui i quan pot reconstruir la mama?
Riscos de la reconstrucció mamària
Qui i on es realitza la reconstrucció mamària?
Tècniques de reconstrucció mamària
  - Tècniques d’expansió cutània
  - Tècniques que empren teixits propis
Els resultats

Què és una reconstrucció de la mama?
Reconstrucció de mama

La reconstrucció de la mama després d’un càncer és un dels procediments quirúrgics actuals dins de la cirurgia plàstica més segurs i gratificants per a la pacient. El desenvolupament de noves tècniques permet el cirurgià plàstic crear una mama molt similar en forma, textura i característiques a la no operada. A més, en la majoria dels casos és possible la reconstrucció al mateix temps que s’extirpa la mama, evitant a la pacient l’experiència de veure’s mastectomitzada.

La reconstrucció mamària té com a finalitat:
Recrear una mama d’aspecte natural, incloent l’arèola i el mugró.
Eliminar la necessitat de portar pròtesis externes de farciment, possibilitant portar peces de roba que no serien possibles sense reconstrucció (banyadors, escots, etc.)
Omplir el buit i la deformitat que pot quedar al tòrax.
Restaurar la imatge corporal i millorar la qualitat de vida de la pacient. Una reconstrucció mamària és definitiva i us permetrà fer una vida absolutament normal.

Per a la immensa majoria de les dones amb càncer de mama, la reconstrucció d’aquesta millora la imatge, la qual cosa facilita una major estabilitat emocional, permet enfrontar-se d’una manera més positiva a la malaltia i portar una vida social i sexual més activa. [tornar]

Qui i quan pot reconstruir la mama?

Gairebé totes les dones mastectomitzades poden, des del punt de vista mèdic, considerar-se candidates per a reconstruir la mama, la majoria d’elles al mateix temps que es treu la mama. La candidata òptima és aquella a la qual se li pot eliminar completament el tumor durant la mastectomia. Quan la mama es reconstrueix al mateix temps que es realitza la mastectomia (tècnica anomenada reconstrucció immediata), la pacient es desperta de la intervenció amb un contorn mamari adequat, evitant l’experiència de veure’s amb la mama amputada. El benefici psicològic d’aquesta tècnica és evident.

En alguns casos, però, la reconstrucció es pot o s’ha de posposar (tècnica anomenada reconstrucció diferida). Algunes dones no se senten còmodes parlant de la reconstrucció mentre intenten adaptar-se al fet d’haver estat diagnosticades d’un càncer de mama; altres dones simplement no volen més intervencions que les estrictament necessàries per curar la malaltia. Altres vegades, l’ús de tècniques més complexes de reconstrucció fa aconsellable retardar la reconstrucció per no estendre excessivament la intervenció. Si hi ha problemes mèdics associats, com obesitat, hipertensió, també pot ser necessari retardar la reconstrucció.

D’altra banda, la reconstrucció immediata exigeix una col·laboració estreta entre el cirurgià que extirpa la mama i el cirurgià plàstic, ja que és necessària la presència de tots dos quan s’intervé a la pacient. Aquesta situació no és possible en hospitals on no hi ha cirurgià plàstic (hospitals comarcals, per exemple), situació que fa necessari retardar la reconstrucció, que serà realitzada en un altre centre.

En qualsevol dels casos, l’important és disposar d’una informació adequada i clara sobre les possibilitats de reconstrucció abans de ser intervinguda, per a enfrontar-se a l’operació d’una manera més positiva. [tornar]

Riscos de la reconstrucció mamària

Pràcticament tota dona que ha estat mastectomitzada pot sotmetre’s a una reconstrucció mamària. Tanmateix, poden existir certs riscos que han de ser coneguts abans de sotmetre’s a aquesta intervenció. Aquests riscos serien els propis de qualsevol cirurgia, com hematomes, cicatrius patològiques o problemes anestèsics que, tot i ser poc probables, sempre hi ha una mínima possibilitat de què succeeixin. Així mateix, les dones fumadores han de saber que el tabac pot ocasionar problemes de cicatrització i un període de recuperació més prolongat.

Si en la reconstrucció s’empren implants, hi ha una mínima possibilitat que s’infecti, normalment a la primera o la segona setmana després de la intervenció. En alguns d’aquests casos, pot ser necessari retirar temporalment l’implant, podent col·locar-lo més endavant. El problema més comú relacionat amb els implants és la contractura capsular, consistent en la formació per l’organisme d’una càpsula cicatricial interna al voltant de l’implant que pot fer que la mama reconstruïda tingui una consistència més dura del normal, això no és més que una resposta fisiològica exagerada de l’organisme a un cos que no reconeix com a propi. Existeixen diversos mètodes per a combatre-la, des dels massatges sobre la mama a la seva eliminació mitjançant cirurgia.

Ha de quedar clar que la reconstrucció no té efecte en la recurrència de la malaltia de la mama, ni interfereix amb el tractament de quimioteràpia o radioteràpia, encara que la malaltia reaparegui. Tampoc interfereix amb els estudis posteriors que puguin ser necessaris en les revisions. Si la vostra mama ha estat reconstruïda mitjançant implants i el vostre cirurgià us recomana la realització de mamografies de control periòdiques, haureu de fer-vos-les en un centre radiològic amb experiència en l’ús de tècniques radiològiques per a pròtesis. [tornar]

Qui i on es realitza la reconstrucció mamària?

Així que una dona és diagnosticada de càncer de mama, aquesta s’ha d’informar sobre les possibilitats de reconstrucció. El cirurgià que realitza la mastectomia, l’oncòleg i el cirurgià plàstic s’han de coordinar per desenvolupar una estratègia que conflueixi en el millor resultat possible.

El cirurgià plàstic és l’especialista que, per la seva formació (especialista en Cirurgia Plàstica, Reparadora i Estètica), posseeix els recursos tècnics i estètics adequats per reconstruir una mama amb un aspecte natural. Després d’avaluar l’estat general de la pacient, aquest l’informarà de les opcions més apropiades per la seva edat, salut, característiques físiques i anatòmiques i expectatives de futur.

La reconstrucció mamària està inclosa dins el catàleg de prestacions de la Seguretat Social, sempre que l’hospital tingui un equip de cirurgia plàstica. La majoria de les assegurances privades també inclouen aquest tipus d’intervenció dins del seu catàleg de serveis. [tornar]

Tècniques de reconstrucció mamària

Hi ha diversos tipus d’operació per reconstruir la mama:

Expansió mamària
Tècniques d’expansió cutània

Són les més emprades i consisteixen en expandir la pell i, posteriorment, col·locar una pròtesi. Després de la mastectomia, el cirurgià plàstic col·loca un globus inflable (expansor) sota la pell i múscul del pit. A través d’un mecanisme de vàlvula enterrat sota la pell, s’introdueix una solució de sèrum salí un cop per setmana, durant diverses setmanes, fins omplir l’expansor. Quan la pell de la regió del pit a donat prou de si, es retira aquest expansor i es substitueix per una pròtesi mamària de silicona o de sèrum salí definitiva. Hi ha determinats expansors que estan dissenyats de tal manera que permeten mantenir-los com implants definitius. Ambdues intervencions es realitzen sota anestèsia general, amb un estada hospitalària breu, entre 24 i 72 hores. Si la mama no mastectomitzada és massa gran, massa petita o està molt caiguda, pot ser necessari reduir-la, augmentar-la o elevar-la, al mateix temps que es reconstrueix l’altra, per a aconseguir un resultat simètric. El mugró i la pell del voltant (arèola) es reconstrueixen després, mitjançant anestèsia local i de manera ambulatòria (sense necessitat d’ingrés).

Les pròtesis emprades en aquest tipus de reconstrucció contenen silicona mèdica, igual que molts altres materials emprats en altres camps de la cirurgia (pròtesis testiculars, implants facials, etc.). No s’ha demostrat cap relació entre el càncer de mama i la utilització de pròtesis mamàries; tampoc s’ha demostrat una relació clara amb malalties autoimmunes i reumatològiques. La seva utilització està aprovada en tots els països europeus. [tornar]

Tècniques que empren teixits propis

Reconstrucció mamària mitjançant penjall dorsal ampleReconstrucció mamària mitjançant penjall dorsal ample

Aquestes tècniques fan servir teixits propis per crear una mama natural i consisteixen en la mobilització o el trasplantament de teixits d’altres zones del cos com l’abdomen, l’esquena o les natges (tècniques anomenades autòlogues o penjalls).

En alguns casos aquests teixits o penjalls segueixen units al seu lloc original, conservant la seva vascularització, i són traslladats cap a la mama mitjançant un túnel que corre per sota de la pell. Segons la tècnica pot ser necessari o no emprar, a més, un implant.

En altres casos els teixits utilitzats per crear la mama són separats completament del seu lloc original, generalment de l’abdomen, les natges o de la cuixa, i són trasplantats al pit mitjançant la connexió als vasos sanguinis d’aquesta zona. Aquest tipus de procediment ha de ser realitzat per un cirurgià plàstic amb experiència en microcirurgia.

Independentment de si el teixit es passa per un túnel sota la pell o si es trasplanta, aquestes tècniques són més complexes que les que empren expansió cutània, deixen més cicatriu i el període de recuperació és més gran que per als implants. No obstant això, el resultat estètic és molt superior. Només solen precisar una intervenció i no existeixen els problemes relacionats amb l’ús d’implants (formació de càpsula, infecció de l’implant,…). En alguns casos, quan es mobilitza teixit de l’abdomen, hi ha el benefici afegit de la millora del contorn abdominal (com si es tractés d’una correcció estètica de la “panxa”). Aquesta tècnica es realitza també sota anestèsia general, amb una estada hospitalària entre 4 i 7 dies. [tornar]

Reconstrucció mamària mitjançant penjall TRAMReconstrucció mamària mitjançant penjall TRAM

Els resultats

El resultat obtingut després d’una reconstrucció mamària és definitiu i permet fer una vida absolutament normal. En alguns casos la mama reconstruïda pot tenir un aspecte més ferm i semblar més rodona que l’altra mama. Potser el contorn no sigui exactament igual que abans de la mastectomia, i poden existir algunes diferències de simetria amb la mama no intervinguda. No obstant això, aquestes diferències només solen ser aparents per a la pròpia dona, no sent percebudes pels altres.

Per a la immensa majoria de les pacients mastectomitzades, la reconstrucció de la mama suposa una millora d’imatge absoluta, proporcionant a més un equilibri psicològic que moltes vegades s’havia perdut, tornant a veure un cos complet. Això us conduirà, en breu, a portar una vida tant social com sexual completa i oblidar la malaltia que us va conduir a la reconstrucció. [tornar]

Procediment extern - Procediment ofert pels metges de Centre Mèdic Rambla Nova que es realitza en altres instal·lacions.

La informació continguda en aquesta pàgina en cap cas pot, ni pretén substituir la informació facilitada de manera individualitzada pel vostre cirurgià plàstic. En cas de dubte, el vostre cirurgià plàstic us proporcionarà els aclariments oportuns. Si esteu pensant en sotmetre-us a una intervenció de cirurgia plàstica o estètica, acudiu a un especialista en Cirurgia Plàstica, Reparadora i Estètica.

 

La web de Centre Mèdic Rambla Nova té un caràcter divulgatiu i en cap cas substitueix la relació metge-pacient. Davant de qualsevol dubte, consulti amb el seu metge.