Esteu aquí

Inici » Remodelació costal i correcció de deformitats toràciques

Remodelació costal i correcció de deformitats toràciques

Remodelació costal i correcció de deformitats toràciques

Cirurgia de les costelles flotants i cirurgia de pectus excavatum i pectus carinatum

Dimecres, 7 Desembre 2011

La cirurgia per millorar el contorn corporal es basa sovint en l’aplicació de tècniques poc agressives, com la liposucció, la lipoescultura tridimensional, les lipectomies i la col·locació de diverses pròtesis. No obstant això, hi ha situacions en què pot ser que no n’hi hagi prou amb aquestes mesures per obtenir un resultat satisfactori.
Algunes d’aquestes intervencions s’han fet populars arran de les operacions a què s’han sotmès algunes actrius, models i presentadores de televisió. Malgrat tot, qualsevol persona que no se senti a gust amb el seu aspecte físic pot plantejar-se aquestes operacions, ja que li permetran augmentar l’autoestima. La indicació, fins i tot en casos de deformitat toràcica congènita, como els pectus, sempre és estètica i per tant subjectiva, ja que no s’han demostrat problemes orgànics interns associats a aquestes condicions de la paret toràcica. Ara, no pas per això deixa de ser no solament una opció respectable, sinó també esperable, per als qui donen importància a la seva imatge per motius personals.

Remodelació costal

Les costelles flotants s’extreuen principalment per millorar el contorn corporal de les persones que consideren que no tenen una cintura prou marcada (amb dependència evident del marc ossi costal o condrocostal) i per extreure les que estan situades a un nivell massa baix i que impedeixen que la cintura es marqui, efecte que pot ser especialment exagerat quan el tronc és curt.
Amb l’extracció de les costelles flotants de tots dos costats del tòrax s’aconsegueix marcar més la cintura i de vegades corregir també una asimetria.

Quan està indicada una remodelació costal?

Sempre que es tingui l’objectiu de millorar el contorn corporal mitjançant un estrenyiment de la cintura i de marcar més bé o de manera més simètrica la cintura.
Si es vol fer un altre tractament plàstic (liposucció abdominal, pròtesis mamàries, etc.), és millor de primer fer aquesta cirurgia del marc ossi, ja que es pot aprofitar el temps de la intervenció següent de cirurgia estètica per perfeccionar la remodelació i, eventualment, millorar el resultat de les cicatrius causades per la remodelació en cas que no es considerin acceptables.
No cal dir que qualsevol indicació quirúrgica s’ha de personalitzar. La cirurgia mai no és un substitut adequat de mesures menys agressives, tot i que de vegades exigeixin un sacrifici més gran, com les mesures dietètiques en cas de sobrepès i l’exercici físic destinat a treballar diferents regions anatòmiques. Per tant, és imprescindible fer una primera entrevista amb el cirurgià per conèixer les expectatives reals i també l’ordre en què s’han d’aplicar les solucions.

Quina anestèsia i tècnica quirúrgica es recomanen? Cal ingressar a la clínica?

Per aconseguir un resultat òptim i a la vegada treballar amb la màxima seguretat, la intervenció es fa amb anestèsia general. Com que el temps màxim per fer aquesta cirurgia, comptant els dos costats, és de 90 minuts, la recuperació és ràpida i només requereix un ingrés de 24 hores. En cas que s’hagi de deixar un drenatge al final de l’operació, si aquest és molt productiu, l’ingrés es pot allargar fins a 48 o 72 hores.
Posteriorment s’han de limitar les activitats brusques durant una setmana. Per això s’aconsella sotmetre’s a l’operació durant les vacances o demanar la baixa laboral almenys durant aquest temps. S’administren analgèsics almenys durant 10 dies, per combatre el dolor a l’os per haver-hi treballat a sobre.
Tot i que les sutures es retiren al cap d’uns 10 dies, es manté un cert grau d’edema i es comença a observar un aspecte normal a partir de tres setmanes.

Els resultats són correctes i duradors?

La millora de la silueta a costa de la remodelació costal és palès i permanent, ja que depèn del marc ossi. S’ha de controlar el pes perquè, com a part de la resposta a l’agressió quirúrgica, es produeix un augment de la gana després de gairebé qualsevol tipus de cirurgia. Si es produeix un augment de pes, l’efecte aconseguit amb la cirurgia podria quedar deslluït.
Les persones que prenen la decisió de sotmetre’s a aquesta opció quirúrgica es mostren satisfetes en termes de temps, molèsties i diners, ja que els millora l’autoestima gràcies a una cintura més ben definida.

Esternocondroplàstia per a la correcció de pectus

Tot i que les deformitats per enfonsament aparent de l’estèrnum i els cartílags condroesternals (pectus excavatum) o per la seva protrusió anterior (pectus carinatum) es perceben des de la infantesa, durant l’adolescència adquireixen un grau important. A més, en aquest moment el qui pateix aquestes deformitats comença a notar la diferència, o els altres la hi fan notar. Això pot causar complexos que no se superen fins que no se soluciona el defecte. Els pectus simètrics fan de més bon corregir, amb més bon resultat que no els asimètrics (més a costa d’un hemitòrax que de l’altre). El grau màxim d’asimetria s’observa en la síndrome de Poland, en què, a més d’asimetria de la paret costal, també hi ha agènesi de músculs pectorals del costat enfonsat i de vegades absència de glàndula mamària (defecte que s’evidencia més al llarg de l’adolescència, especialment en la dona).

Per què s’operen els pacients amb pectus?

Tot i que els òrgans interns, a causa de la configuració diferent de la paret toràcica, també canvien la situació o orientació (desplaçament lateral del cor, etc.), aquesta deformitat no sol causar cap malaltia ni cap dèficit funcional significatiu. La indicació de correcció quirúrgica es justifica sobretot per la repercussió psicològica, que pot variar segons la personalitat i les circumstàncies de cada persona. Això explica per què hi ha persones amb una gran deformitat congènita d’aquest tipus que fan una vida normal sense que aparentment se sentin condicionades i per què n’hi ha d’altres amb un defecte limitat que sofreixen un gran complex que els impedeix relacionar-se amb normalitat. És freqüent que les persones amb un pectus no facin esport, no vagin a platges o piscines per no haver de descobrir-se i que atribueixin els seus fracassos sentimentals a la seva forma corporal externa.

Com s’aconsegueix corregir els pectus? És segura la tècnica?

La correcció plàstica de l’estèrnum i els cartílags que el fixen a les costelles (esternocondroplàstia) és força antiga i, per tant, està consagrada per l’ús. Si bé és tècnicament cruenta, ja que implica la resecció de segments dels cartílags i la secció de l’estèrnum per moure’l cap endavant o cap enrere, segons el cas, a més de la interposició d’un suport metàl·lic (pròtesi de diferents dissenys) per evitar la tendència a retornar a la posició no desitjada del marc ossi, no s’han descrit complicacions greus, i el pacient sol recuperar l’activitat poques setmanes després de la intervenció. Aquesta es duu a terme amb anestèsia general, dura unes dues hores i requereix un ingrés en clínica d’uns cinc dies. Els suports metàl·lics interns se solen deixar al seu lloc per a tota la vida, tot i que en cas de desplaçament, rebuig, infecció o dolor crònic és possible que convingui retirar-los més endavant. La cicatriu, que passa per sota de les dues mames i s’encreua sobre l’estèrnum, al lloc de la incisió no sol causar preocupació. Quan es pregunta als pacients sobre aquesta cicatriu, responen que fa de més bon dir que senzillament els han fet una operació quirúrgica, sense esmentar-ne el motiu, que no pas haver d’explicar un defecte de naixement.

Hi ha alguna tècnica alternativa menys agressiva?

Des de no fa gaires anys per als pectus excavatum es pot fer servir la tècnica de Nuss. En aquest cas, es col·loca la barra (Lorenz Pectus Bar) a través de petites incisions laterals, amb control endoscòpic per toracoscòpia. Un desavantatge aparent és que la barra de Lorenz és una mica més cara que no les pròtesis metàl·liques habituals, però s’evita la cicatriu en la línia mitjana i la intervenció és més curta, per bé que també s’ha d’efectuar amb anestèsia general. Això sí, només es pot aplicar a pacients molt joves perquè, si hi ha ossificació dels cartílags o s’ha perdut la flexibilitat de la paret toràcica, aquesta correcció només per compressió interna és impossible de dur a terme.
L’autor d’aquest article, després d’anys d’experiència amb la tècnica clàssica amb molt bons resultats, està convençut d’aplicar la tècnica de Nuss, amb què també s’obtenen resultats molt favorables (www.lorenzsurgical.com), sempre que es compleixin els requisits.

 

La web de Centre Mèdic Rambla Nova té un caràcter divulgatiu i en cap cas substitueix la relació metge-pacient. Davant de qualsevol dubte, consulti amb el seu metge.