Esteu aquí

Inici » El trastorn de conducta del son REM

El trastorn de conducta del son REM

El trastorn de conducta del son REM

Divendres, 28 Febrer 2014

El son REM és la fase del son en la qual hi ha una relaxació màxima dels músculs del cos, que s’acompanya de moviments ràpids dels ulls i de l’aparició dels somnis. És una fase molt important pel cervell perquè s’hi estableixen fenòmens fisiològics essencials, com per exemple la memòria.

Si durant aquesta fase del son REM no hi ha relaxació muscular, apareix el que s’anomena el Trastorn de Conducta del Son REM (TCSR). Aquesta entitat es manifesta amb moviments bruscos que solen tenir relació amb el què s’està somniant. Aquests moviments bruscos poden ser en forma de puntades de peu o cops de puny, que poden lesionar la parella de llit.

El TCSR es sol presentar sobretot a la segona meitat de la nit, que és quan abunda més la fase de son REM. És més habitual en homes i sol aparèixer a partir dels 50 anys d’edat (tot i que en ocasions apareix abans).

Aquest trastorn pot precedir l’aparició de malalties neurològiques com el Parkinson, l’Atròfia Multisistèmica o la Demència per cossos de Lewy. Per tant, el diagnòstic del TCSR permetria en aquests casos detectar i tractar precoçment aquestes malalties.

El TCSR també pot existir sense associar-se a altres malalties, en el 30% dels casos, o aparèixer en certes situacions com:
• Durant el tractament amb determinats fàrmacs (sobretot amb antidepressius).
• En les fases de retirada farmacològica (per exemple de benzodiacepines) o durant l’abstinència d’alcohol.
• En un context d’una malaltia neurològica ja diagnosticada, com per exemple les malalties neurològiques degeneratives.

El diagnòstic es realitza amb una entrevista clínica dirigida pel neuròleg i una Polisomnografia nocturna. L’estudi polisomnogràfic permet detectar l’absència de relaxació muscular durant la fase de son REM (inclús quan no apareixen els moviments bruscos) i, en ocasions, es poden registrar amb vídeo els moviments complexes associats amb els somnis. A més, la Polisomnografia nocturna permet diferenciar el TCSR d’altres trastorns que poden presentar una clínica semblant, com l’epilèpsia o les parasòmnies del son NoREM.

El tractament farmacològic aconsegueix un bon control del TCSR en la majoria dels cassos.

Bibliografia bàsica
[1] R. Nardone, S. Golaszewski, Y. Höller, M. Christova, E. Trinka, y F. Brigo, «Neurophysiological insights into the pathophysiology of REM sleep behavior disorders: a review» (La fisiopatologia dels trastorns de conducta del son REM des del punt de vista neurofisiològic: una revisió), Neuroscience Research, vol. 76, n.º 3, pp. 106-112, jul. 2013.
[2] R. B. Berry, Fundamentals of Sleep Medicine (Fonaments de la Medicina del Son). Elsevier Science Health Science Division, 2011.
[3] N. F. Watson y B. V. Vaughn, Eds., Clinician’s Guide to Sleep Disorders (Guia clínica dels trastorns del son), 1a ed. Informa Healthcare, 2006.

 

La web de Centre Mèdic Rambla Nova té un caràcter divulgatiu i en cap cas substitueix la relació metge-pacient. Davant de qualsevol dubte, consulti amb el seu metge.