Esteu aquí

Inici » El peu del nen

El peu del nen

El peu del nen

Vilalta Vidal, Immaculada (Hospital Sant Joan de Déu, Barcelona)
Dilluns, 12 Desembre 2011

El peu es desenvolupa i creix al mateix ritme que el nen, de manera que a cada etapa de la vida presenta unes característiques específiques i uns problemes determinats.

El peu es desenvolupa entre la quarta i la vuitena setmana de gestació, de manera que hi ha la possibilitat de fer un diagnòstic prenatal d’alguna de les malformacions més característiques (per exemple, el peu de pinya) en l’ecografia de les 20 setmanes o posteriors.

Pel que fa al desenvolupament del peu, dividim la vida del nen en tres períodes:
• Nounat i lactant
• Nen deambulant
• Adolescent

Nounat i lactant

En el període neonatal i lactant, el peu presenta unes característiques normals, tot i que hi ha una sèrie d’alteracions típiques d’aquesta etapa.

El peu normal
En el moment del naixement, el peu sol presentar un lleuger desviament cap endins, que es fa més evident perquè se li afegeix una certa desviació i curvatura de la tíbia, però la planta del peu ha d’estar alineada. Aquesta posició tendeix a millorar entre els primers dies i els 2-3 mesos de vida. Si no millora, s’ha de sotmetre a valoració mèdica.

Hi ha diverses alteracions relacionades amb la forma i l’eix del peu que podem detectar poc després del naixement. Les més freqüents són:
• El peu equinovar o peu de pinya
• El metatars adducte
• El taló valg
• Altres malformacions congènites

El peu equinovar o peu de pinya és una malformació congènita del peu que té un component equí (la punta del peu mira cap a terra), supí (la planta del peu tendeix a mirar cap amunt) i adducte (el peu mira cap endins). Apareix aproximadament en 1 de cada 1.000 nounats, és bilateral en la meitat dels casos i normalment afecta més els homes. La seva causa és desconeguda, multifactorial i no està relacionada amb altres patologies, tot i que pot associar-se a malalties neuromusculars o a altres malalties com l’artrogriposi (malaltia caracteritzada per la presència de rigidesa en diverses articulacions). L’ecografia fetal pot mostrar la deformitat el primer trimestre (16-24 setmanes de gestació). El peu de pinya sempre requereix tractament. El diagnòstic no és difícil i rares vegades es confon amb altres deformitats del peu. A diferència del metatars adducte, el peu equinovar presenta un component equí no reductible per retracció del tendó d’Aquil·les.

Actualment el tractament per excel·lència és conservador i es basa en la tècnica de Ponseti, que consisteix en fer servir una tècnica de manipulació, enguixat, tenotomia (secció del tendó d’Aquil·les) i ferulatge del peu i evitar recidives. Per evitar recidives, cal fer servir fèrules d’abducció (fèrules que consisteixen en unir dues botetes amb una barra per mantenir el peu girat cap enfora) durant un període de temps determinat de 23 h/3 mesos, temps que s’anirà reduint progressivament fins a limitar-se a un ús nocturn als 4-5 anys. En el cas del peu de pinya cal evitar la cirurgia articular.

El metatars adducte és una deformitat que afecta l’avantpeu, en un sol pla. A diferència del peu equinovar, el tendó d’Aquil·les no està escurçat ni tiba; és a dir, el peu és flexible. Es classifica en tres nivells segons el grau d’afectació (lleu, moderat i greu). La majoria dels casos (85-90%) es resolen espontàniament durant el primer any de vida i la resta durant la infància. Si la deformitat persisteix, la resolució pot accelerar-se amb una fèrula que mantingui el peu abduït i la cama girada lateralment.

El taló valg és una mala posició del peu intrauterí causada per una compressió intrauterina que produeix una deformitat cap amunt de l’avantpeu i en valg del retropeu. És un peu molt flexible. Com que és una deformitat posicional, no requereix tractament i es resol espontàniament o amb l’ajuda de manipulacions o fèrules. Cal diferenciar-lo de l’astràgal vertical.

L’astràgal vertical és el peu pla patològic més greu, en general de mal pronòstic, requereix una intervenció quirúrgica i sovint és recidiu. És una malformació congènita que produeix no només un aplanament de la planta, sinó també una convexitat real de la planta del peu. Normalment s’associa a altres patologies neurològiques i a l’artrogriposi. El peu és rígid i pateix contractures.

El peu en el nen deambulant

Amb els primers passos (cap als 12-14 mesos), el peu comença a estimular els músculs responsables de la locomoció. És normal que el peu del nen sigui pla, que no tingui l’arc format i que a més tingui més contingut de greix a la planta del peu. Això no canvia fins al 4-5 anys, de manera que un peu pla en el nen per sota d’aquesta edat no és res estrany i no requereix tractament. El nen no necessita portar un calçat especial, només sabates que siguin còmodes, lleugeres i amb sola flexible. En alguns casos, es pot fer servir un contrafort una mica més rígid durant els primers mesos de caminar per estabilitzar el turmell.

Hi ha dues alteracions en la morfologia normal del peu: el peu pla i el peu buit.

El peu pla pot presentar dues formes: el peu pla flexible i el peu pla rígid. El peu pla flexible és el més freqüent, presenta una disminució de l’altura de l’arc longitudinal (intern) del peu, és normal fins als 4 anys, clínicament millora quan el nen es posa de puntetes o amb la hiperextensió del primer dit ja que s’evidencia un arc plantar correcte, pot presentar dolor en un 2% dels casos i s’associa a la obesitat i a la hiperlaxitud. No requereix tractament. El tractament amb plantilles és controvertit i avui dia només es fa servir en casos excepcionals. El peu pla rígid sol ser un peu dolorós i sempre l’ha de valorar un especialista, ja que pot estar associat a patologies com coalicions tarsals i requerir tractament quirúrgic.

• Esq.: peu pla
• Dta.: peu buit

El peu buit es caracteritza per un arc del peu anormalment alt, que en alguns casos pot ser genètic, tot i que s’han d’estudiar les alteracions neuromusculars associades. El tractament sol ser ortopèdic i té com a finalitat millorar el suport, no corregir la deformitat. El tractament quirúrgic pot ser necessari en funció de la patologia i de la incapacitat que produeixi.

Consells

• El peu del nen té un procés natural d’evolució.
• El peu pla sol ser una patologia benigna freqüent en els nadons i els nens de fins a 4-5 anys. L’arc es desenvolupa igual tant si el nen porta calçat como si va descalç. Per tant, el peu pla no sol necessitar tractament.
• La majoria de nens no necessita portar sabates ortopèdiques especials, només un calçat flexible, suau i lleuger amb sola plana que permeti la màxima llibertat de moviments per facilitar el desenvolupament normal del peu.
• Requeriran valoració mèdica les deformitats descrites que apareguin en el moment del naixement, qualsevol alteració que produeixi dolor i el peu buit en general.

 

La web de Centre Mèdic Rambla Nova té un caràcter divulgatiu i en cap cas substitueix la relació metge-pacient. Davant de qualsevol dubte, consulti amb el seu metge.