Esteu aquí

Inici » Quan la suor arriba a ser una malaltia

Quan la suor arriba a ser una malaltia

Quan la suor arriba a ser una malaltia

La hiperhidrosi, curable amb una senzilla operació

Dimecres, 7 Desembre 2011

Aproximadament un 1% de la població pateix les conseqüències d’una manca de regulació dels sistemes de control de la temperatura corporal. La secreció de suor la controla el nostre sistema nerviós o vegetatiu o autònom, un sistema que actua inconscientment per l’individu. De la mateixa manera que sense haver d’exercir un acte conscient el nostre pols s’accelera durant l’exercici o amb les emocions, també la nostra temperatura corporal es regula automàticament. En algunes persones aquest sistema actua a un nivell massa alt, de manera que es produeix una sudoració excessiva. Això s’anomena hiperhidrosi.

La tolerància a aquesta condició és variable. Allò innegable és que en tots els casos aquest trastorn provoca dificultats per a la relació (no és agradable estrènyer una mà humida), per al treball i per fer qualsevol altra activitat. És habitual que els qui pateixen hiperhidrosi utilitzin guants per conduir, portin sempre un mocador o unes gases per anar eixugant la suor excessiva de les mans i es vesteixin amb teixits on no es vegin tant les taques de suor.

En moltes ocasions aquesta disfunció arriba a provocar una minusvalia o com a mínim una limitació a l’hora de triar o exercir determinades professions.

És necessari un diagnòstic

Encara que existeix una forma primària o essencial, que és la més freqüent, és necessari destacar els canvis hormonals, ja siguin deguts a una malaltia o el resultat de determinats tractaments. En el cas de pacients amb trastorns psicològics el tractament de l’hiperhidrosi pot millorar la tendència al distress emocional, però naturalment hem de conèixer la natura d’aquell trastorn per poder tractar-lo en paral·lel. L’obesitat i la menopausa poden causar també hiperhidrosi.

Un calvari de tractaments

Donat que es tracta d’una malaltia poc coneguda i investigada, tant la medicina com la paramedicina han mirat en va de tractar aquest tipus de pacients.

Encara que en alguns casos ha estat efectiu el tractament amb antitranspirants i fàrmacs psicotròpics o anticolinèrgics, els efectes secundaris són gairebé sempre suportables. La iontoforesi (bany de mans en un medi magnètic) pot resultar efectiva en pacients amb hiperhidrosi lleugera, però és difícil d’aplicar en pràcticament totes les regions corporals i requereix l’adquisició d’un equipament car o bé acudir amb freqüència a la consulta de qui administra aquests tractaments.

Les injeccions de toxina botulínica presenten dificultats d’aplicació, només resolen parcialment el problema i de manera transitòria, de manera que s’han de repetir les sessions d’injeccions múltiples. Tanmateix, en las formes axil·lars pures de l’hiperhidrosi els seus resultats semblen prometedors.

Tractament quirúrgic

La interrupció dels tractes nerviosos i ganglis simpàtics, a distint nivell segons sigui l’afecció (craniofacial, palmar, axil·lar) ha estat eficaç des de que va començar a aplicar-se. Fa dècades que es publiquen sèries als països nòrdics amb aquest tipus de tractament. Malgrat això, la via d’accés quirúrgica resultava traumática.

En l’actualitat, aquesta interrupció simpàtica (simpatectomia toràcica) es pot efectuar amb una gran seguretat, poques o cap seqüela i amb un resultat molt satisfactori fent servir tècniques endoscòpiques. Només calen una o dues petites incisions a cada hemitòrax per introduir òptiques i instruments i seguir la intervenció en un monitor de televisió. L’eina idònia per la simpaticolisi és el LASER,amb el bisturí ultrasònic com alternativa vàlida.

Una de les nostres pacients ens va enviar un e-mail dient-nos: «Pel que fa al meu estat de salut, només puc dir que és perfecte. Me’n alegro tant d’haver-me operat! No m’han tornat a suar les mans».

La satisfacció dels nostres pacients és ben palesa, també degut al fet de que sempre efectuem l’operació simultàniament en els dos hemitòrax, amb la qual cosa l’alleujament és ideal. Es requereix un ingrés a la clínica per tractar-se d’una tècnica que es realitza sota anestèsia general; el o la pacient ingressa per la intervenció (l’estudi preoperatori es fa prèviament), i normalment es dóna l’alta al dia següent.

Afortunadament, la tècnica s’està desenvolupant en diversos centres, perquè són moltes les persones afectades, i per tant és precís l’esforç de tots per a millorar la qualitat de vida dels nostres pacients. Això sí, aquesta tècnica la deu practicar sempre un especialista en Cirurgia Toràcica, especialitat que garanteix la praxis correcta en qualsevol procediment quirúrgic al tòrax.

 

La web de Centre Mèdic Rambla Nova té un caràcter divulgatiu i en cap cas substitueix la relació metge-pacient. Davant de qualsevol dubte, consulti amb el seu metge.