Esteu aquí

Inici » ¿Escapaments d'orina?

¿Escapaments d'orina?

¿Escapaments d'orina?

Divendres, 28 Febrer 2014

La incontinència d’orina és un problema molt freqüent en la població, sobretot femenina, de la qual només consulta el metge el 50 % (principalment per vergonya), i això vol dir que segurament el percentatge d’aquesta patologia és superior al que dicten les estadístiques.

Els escapaments involuntaris d’orina poden ser de diversos tipus:
Incontinència urinària d’esforç: com el seu nom indica, la persona pateix episodis de fuites involuntàries d’orina en realitzar algun esforç (tos, esternuts, aixecar objectes, i fins i tot durant les relacions sexuals). El tractament d’aquest tipus de problemes es basa en exercicis pèlvics durant 3 mesos. Si la pacient no millora, el tractament és quirúrgic i consisteix en col·locar una malla suburetral que aconsegueix coaptar la uretra i evitar o disminuir en alt percentatge les fuites involuntàries d’orina.
Incontinència urinària d’urgència: consisteix en pèrdues d’orina que no tenen relació amb l’esforç. El pacient amb aquest tipus de malaltia es caracteritza principalment per presentar una freqüència urinària augmentada tant diürna com nocturna, que es complementa amb la pèrdua involuntària d’orina abans d’arribar al bany. De vegades el pacient pateix la pèrdua d’orina de forma brusca, sense sensació prèvia.
Incontinència urinària mixta: és una combinació de les dues anteriors, és a dir, pacients que pateixen pèrdues d’orina en realitzar esforços i també associats a urgència miccional.

¿Orino molt?

Però no podem parlar d’incontinència sense conèixer un problema molt comú dins de la comunitat femenina, una entitat anomenada bufeta hiperactiva. És un problema que porta molta incomoditat a la pacient que la pateix (en ocasions masculí), tant des del punt de vista personal, físic o psíquic com a nivell social. La raó d’això són les contraccions involuntàries del múscul de la bufeta, que es tradueix en ganes constants d’orinar, en una freqüència miccional augmentada tant diürna com nocturna, i que s’associa a una urgència miccional, que no és més que ganes imminents d’orinar i que pot acabar amb incontinència d’urgència. En l’home es produeix com a conseqüència d’una hipertròfia del múscul vesical, posterior a una obstrucció prostàtica durant molt de temps, produint el que s’anomena Bufeta d’esforç, que es manifesta per tota la simptomatologia descrita.

Aquest tipus de patologia pot ser tractat amb rehabilitació del sòl pèlvic, i es poden associar medicaments (anomenats anticolinèrgics), que tenen la propietat de relaxar la musculatura de la bufeta i disminuir de forma important la simptomatologia descrita.

No obstant això, com tots els medicaments, aquests igualment poden produir efectes secundaris, que en molts casos poden fer que el pacient abandoni el tractament, fent que els símptomes s’inicïin novament.

Quin seria el proper pas? Hauré d’orinar de forma tan freqüent la resta de la meva vida?

La veritat és que NO. Avui dia es compta amb un tractament que es considera de segona línia (el de primera línia són els medicaments orals) que consisteix a injectar directament al múscul de la bufeta toxina botulínica (Botox®). Aquesta provoca la relaxació del múscul i fa que desaparegui la simptomatologia (o es redueixi en un alt percentatge ).

Aquest tractament s’aplica per via endoscòpica amb una agulla especial i a través d’un cistoscopi, amb sedació superficial del pacient, en 20 minuts i de forma ambulatòria. Els efectes es comencen a notar entre els 7 i 10 dies posteriors a la medicació i duren una mitjana d’entre 5 i 6 mesos. En alguns casos poden arribar a tenir efecte durant 9 mesos, sense símptomes, i per això és el tractament indicat en aquest tipus de pacients, quan no toleren els medicaments.

 

La web de Centre Mèdic Rambla Nova té un caràcter divulgatiu i en cap cas substitueix la relació metge-pacient. Davant de qualsevol dubte, consulti amb el seu metge.