Esteu aquí

Inici » La Dieta Mediterrània: un estil de vida

La Dieta Mediterrània: un estil de vida

La Dieta Mediterrània: un estil de vida

Divendres, 6 Març 2015

La dieta mediterrània (DM), segons demostra la ciència moderna, es tradueix en un model d’alimentació molt saludable. La DM és l’expressió pràctica dels patrons d’alimentació dels països mediterranis com Albània, Espanya, França, Grècia, Itàlia i Malta. Els beneficis per a la salut de la DM es van començar a difondre als anys 50-60 després de l’”Estudi dels set països” realitzat pel Dr. Ancel Keys i col·laboradors. Part d’aquest treball incloïa 12.763 homes de 40 a 59 anys en 16 grups de persones de Iugoslàvia, Itàlia, Grècia, Finlàndia, Holanda, Estats Units i Japó, que van ser seguits durant 10 anys on es relacionava el paper d’aquesta dieta en la malaltia coronària. La incidència era significativament menor en els països mediterranis que en altres països del nord d’Europa; remarcant les característiques d’aquesta manera: “abundants vegetals (fruita, verdura, pa i altres derivats dels cereals, llegums i fruits secs), amb la fruita fresca com a postres habituals, oli d’oliva com el greix habitual, làctics (sobretot llet i iogurt) i peix consumits en quantitats de baixes a moderades, de zero a quatre ous per setmana, baix consum de carns vermelles, i consum entre baix i moderat de vi”. És una dieta amb baix contingut de greixos saturats (entre el 7 i 8% de calories) amb un consum de greix total entre el 25% fins a poc més del 35%. A partir d’aquestes observacions es va produir una proliferació de múltiples investigacions relacionant DM i salut. La DM és una cultura mediterrània.

El terme DM no es refereix a la dieta que es realitza actualment en cap país determinat. Generalitzar aquesta denominació a la dieta que es realitza en qualsevol país de l’àrea mediterrània comporta una gran imprecisió des del punt de vista nutricional. Hi ha tants tipus de DM com a països riberencs; les dietes més compatibles amb els nostres hàbits culturals i més fàcilment acceptades per altres països del nord d’Europa i Amèrica, on es fa una dieta tipus occidental, són les dietes grega, italiana i espanyola. Al juny del 2007 el Govern espanyol va proposar la candidatura de la DM per a la seva inclusió en la llista del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO, la qual va ser aprovada l’any 2010.

El tret més característic de la DM és la utilització de l’oli d’oliva com a font de greix principal, reemplaçant a altres olis i greixos com, per exemple, la mantega o la margarina. Permet realitzar una dieta abundant en greix, però rica en àcid oleic i baixa en greix saturat. L’efecte beneficiós de l’oli d’oliva sobre el desenvolupament de la malaltia coronària és degut a l’actuació sobre els lípids plasmàtics, ja que baixa el c-LDL (colesterol “dolent”)i puja el c-HDL (colesterol “bo”); i dels compostos fenòlics que actuen com a potents antioxidants. El consum d’àcids grassos omega 3 també disminueixen els triglicèrids i poden actuar sobre la coagulació de la sang, l’agregació plaquetària i els mecanismes d’inflamació que provoquen algunes complicacions a la placa d’ateroma.

Una altra característica de la DM és el consum elevat de cereals, en forma de pasta a Itàlia, pa a Grècia i pa i arròs a Espanya. El consum de cereals integrals s’ha associat amb una disminució en el risc de cardiopatia isquèmica i d’alguns tipus de càncer.

Els llegums són una part important de la dieta, són rics en hidrats de carboni complexos, fibra soluble i insoluble, proteïnes i fotoquímics.

Un altre tret important és el consum d’hortalisses, així com verdures fresques o poc cuinades, la qual cosa contribueix a mantenir el contingut de vitamines, minerals i altres components que es puguin perdre durant la cocció.

El consum de fruita fresca com a postra diari, i limitant la ingesta de pastissos i dolços. Les fruites aporten aigua, vitamines i minerals a més d’altres compostos biològics com la fibra, els flavonoides i els terpens.

El peix constitueix una important font de nutrients, fonamentalment, pel seu elevat contingut en proteïnes, minerals, oligoelements i vitamines.

El consum de productes làctics i begudes alcohòliques és moderat, així com el de la carn. El consum de productes làctics en forma de formatge i iogurt, aporten elevades quantitats de proteïna, calci, niacina, riboflavina i vitamina B12. El consum moderat d’alcohol s’associa amb una disminució del risc de cardiopatia isquèmica, però s’associa amb un augment del risc de càncer de boca, llengua, laringe, esòfag, fetge, mama i còlon. El consum de carns vermelles és baix, en racions petites com ingredients de plats. Aquest grup d’aliments aporta proteïna d’alta qualitat, ferro, zinc, seleni i vitamines del grup B.

Finalment, una altra característica de la DM és la pràctica d’activitat física (AF) regular de manera que afavoreixi l’adopció d’un pes corporal adequat, una forma saludable i una sensació psicofísica de benestar. La població adopta estils de vida cada vegada més sedentaris les causes són la urbanització progressiva i transport que determinen les formes de vida a les ciutats, les noves tecnologies, l’oci passiu, les noves formes de treball, etc. En els últims 40 anys, nombrosos estudis epidemiològics han demostrat que la inactivitat física comporta importants efectes negatius sobre la salut: en primer lloc, afavoreix l’avanç ràpid de malalties cròniques, com l’infart agut de miocardi o l’angina de pit, l’obesitat o la diabetis, que comencen a una edat molt primarenca i es van desenvolupant lentament fins que es manifesten al cap dels anys com una malaltia; i en segon lloc, provoca una pèrdua de massa òssia, de mobilitat de les articulacions i de força muscular que empitjorarà notablement la qualitat de vida de la persona sedentària quan arribi a la vellesa. Segons dades de l’OMS (Organització Mundial de la Salut), cada any moren almenys 1,9 milions de persones com a resultat de la inactivitat física, i no obstant això 30 min d’AF regular 5 dies per setmana redueix el risc de diverses malalties cròniques, fent de l’AF un factor de risc modificable de les malalties cròniques més comunes.

Per tant, el patró de DM podria oferir una alternativa interessant en la promoció de la salut ja que aquest patró s’ha postulat com a protector contra la malaltia cardíaca coronària. La similitud de diversos factors de risc i l’evidència empírica i mecanicista, donen suport a la hipòtesi que alguns aspectes de la DM també podrien contribuir a protegir contra els trastorns metabòlics, la hipertensió, vessaments cerebrals, osteoporosi, malalties degeneratives relacionades amb l’edat, càncer, etc. i, en general, a una major esperança de vida.

Referències Bibliogràfiques


[1] Serra Ll, Aranceta J. Nutrición y salud pública; métodos, bases científicas y aplicaciones. 2ª ed. Barcelona: Elsevier; 2006.
[2] Lozano JA. La nutrición es con-ciencia. 2ª ed. Murcia: Edit.um; 2011.
[3] Gil A. Tratado de nutrición, tomo III; Nutrición humana en el estado de salud. 2ª ed. Madrid: Médica Panamericana; 2010.
[4] Sánchez-Villegas A, Martínez JA, De Irala J, Martínez-González MA. Determinants of the adherence to an “a priori” defined Mediterranean dietary pattern. Eur J Nutr 2002; 41: 249-257.
[5] Azzini E, Polito A, Fumagalli A, Intorre F, Venneria E, Durazzo A et all. Mediterranean Diet Effect: an Italian picture. Nutr J. 2011; 10: 125-133.
[6] Sofi F, Abbate R, Gensini GF, Casini A. Accruing evidence on benefits of adherence to the Mediterranean diet on health: an updated systematic review and meta-analysis. Am J Clin Nutr. 2010; 92: 1189-1196.
[7] Serra-Majem L, Roman B, Estruch R. Scientific evidence of interventions using the Mediterranean diet: a systematic review. Nutr Rev 2006; 64: 27-47.
[8] Psaltopoulou T, Naska A, Orfanos P, Trichopoulos D, Mountokalakis T, Trichopoulou A. Olive oil, the Mediterranean diet, and arterial blood pressure: the Greek European Prospective Investigation into Cancer and Nutrition (EPIC) study. Am J Clin Nutr 2004; 80: 1012-1018
[9] Durá T, Castroviejo A. Adherence to a Mediterranean diet in a college population. Nutr Hosp 2011; 26: 602-608.
[10] Whayne TF Jr, Maulik N. Nutrition and the healthy heart with an exercise boost. Can J Physiol Pharmacol 2012; 90: 967-976.
[11] Pérez-Cueto FJ, Pieniak Z, Verbeke W. Attitudinal determinants of fish consumption in Spain and Poland. Nutr Hosp 2011; 26: 1412-1419.
[12] Sofi F, Cesari F, Abbate R, Gensini GF, Casini A. Adherence to Mediterranean diet and health status: meta-analysis. BMJ 2008; 11: 337:a1344.
[13] Ruano C, Henriquez P, Bes-Rastrollo M, Ruiz-Canela M, del Burgo CL, Sánchez-Villegas A. Dietary fat intake and quality of life: the SUN project. Nutr J 2011; 10: 121-129.
[14] Estruch R, Martínez-González MA, Corella D, Salas-Salvadó J, Ruiz-Gutiérrez V, Covas MI et all. Effects of a Mediterranean-style diet on cardiovascular risk factors: a randomized trial. Ann Intern Med 2006; 145: 1-11.
[15] Aller EE, Abete I, Astrup A, Martínez JA, van Baak MA. Starches, Sugars and Obesity. Nutrients 2011; 3: 341–369.
[16] Lattimer JM, Haub MD. Effects of Dietary Fiber and Its Components on Metabolic Health. Nutrients 2010; 2: 1266–1289.
[17] Lapointe A, Goulet J, Couillard C, Lamarche B, Lemieux S. A nutritional intervention promoting the Mediterranean food pattern is associated with a decrease in circulating oxidized LDL particles in healthy women from the Québec City metropolitan area. J Nutr 2005; 135: 410-415.
[18] Gil, P. Medicina preventiva y salud pública. 11ª ed. Barcelona: Elsevier; 2008
[19] Muñoz M, Aranceta J, García I. Nutrición aplicada y dietoterapia. 2ª ed. Navarra: EUNSA; 2004.
[20] Williams M. Nutrition for health, fitness and sport. 7ª ed. New York: McGraw-Hill; 2006.

 

La web de Centre Mèdic Rambla Nova té un caràcter divulgatiu i en cap cas substitueix la relació metge-pacient. Davant de qualsevol dubte, consulti amb el seu metge.