Esteu aquí

Inici » Tinc un buf al cor

Tinc un buf al cor

Tinc un buf al cor

Dilluns, 14 Maig 2012
Auscultació

Qui no té algun familiar o conegut a qui li han diagnosticat un buf cardíac? Es tracta d’una malaltia? Ens hem de preocupar amb aquest diagnòstic? Quines proves són recomanables quan ens hi trobem?

Certament, quan el metge escolta els batecs del cor amb un estetoscopi, no és infreqüent que detecti un soroll anormal, que rep el nom de buf. En condicions normals, els moviments de les vàlvules cardíaques produeixen uns sorolls secs, que reben el nom de primer i segon sorolls cardíacs. Hi ha bufs de característiques i intensitat molt variades, però en general es podria dir que el buf s’acostuma a auscultar com un soroll diferent, que recorda el soroll del vent, un xiuxiueig o una bufada, tal com indica el seu nom.

Aquests sons anormals es produeixen per turbulències de la sang al seu pas pel cor, i les seves vibracions es transmeten a la superfície del tòrax, on el metge les ausculta.

Tots els bufs són iguals?

No. Podríem dividir-los en dos grans grups, amb significat molt diferent:

  1. Bufs innocents o funcionals. Són aquells que no són produïts per una malaltia cardíaca, malgrat que existeixen aquestes turbulències al cor. És a dir, la persona amb un buf innocent no té malaltia cardíaca, i generalment no precisa controls mèdics per aquest motiu i pot seguir una vida normal. Molts dels bufs que escoltem en infants i joves són d’aquest tipus. Per al seu diagnòstic sovint cal fer alguna prova que permeti descartar malaltia cardíaca.
  2. Bufs causats per malalties del cor. La majoria de bufs d’aquest grup són deguts a malalties de les vàlvules, que poden patir un estrenyiment (estenosi) o fuita (insuficiència). També hi ha anomalies congènites del cor que poden ocasionar bufs.
Quines són les causes dels bufs cardíacs?

Tal com hem comentat, quan las vàlvules emmalalteixen, produeixen bufs. Avui dia, la causa més freqüent és l’envelliment o desgast de la vàlvula, que ocasiona el seu enduriment i rigidesa, i impedeix el seu normal funcionament. D’aquest grup, la més freqüent és l’estenosi aòrtica. Algunes persones presenten des del naixement anomalies en les vàlvules, que si be no produeixen símptomes durant molts anys, sí que afavoreixen aquest envelliment prematur. Altres causes de malaltia valvular són la febre reumàtica, les infeccions, la hipertensió arterial, els problemes de l’aorta, o l’excessiva flexibilitat de la vàlvula (prolapse).

Com es diagnostica el buf?

Tal com ja hem dit, el buf es diagnostica mitjançant l’auscultació, que consisteix en escoltar el cor amb un estetoscopi. Un cop detectat el buf, és molt important determinar si existeix malaltia cardíaca associada, o bé si es tracta d’un buf funcional. Les proves que es solen utilitzar són:

  1. Electrocardiograma. Permet conèixer l’estat general del cor, el ritme cardíac i el funcionament del teixit elèctric del cor.
  2. Ecocardiograma Doppler color. Permet determinar amb seguretat si existeix o no malaltia cardíaca, detectar quina vàlvula està malalta i mesurar el seu grau d’afectació. L’ecocardiografia és la tècnica més utilitzada en el diagnòstic i seguiment periòdic de les malalties de les vàlvules. Es pot trobar una explicació més àmplia d’aquesta tècnica en l’apartat de procediments de la web del centre (feu clic aquí).
Quins símptomes produeixen?

La majoria de bufs no ocasionen símptomes, i solen detectar-se en el curs d’una exploració física rutinària. Els símptomes dependran de la malaltia valvular que causa el buf i del grau d’afectació de la vàlvula.

 

La web de Centre Mèdic Rambla Nova té un caràcter divulgatiu i en cap cas substitueix la relació metge-pacient. Davant de qualsevol dubte, consulti amb el seu metge.